venen-o: (also fig.) venom, poison; -a, -oza: venomous, poisonous; (fig.) malignant; -agar: (tr.) to poison (ulu); -izar: to put poison on (ulo); rat- -o: rat poison. — EFIS
vener-ala: venereal (relating to the disease); -iko, -ika: (person) afflicted with v. disease; -ala monto: (anat.) pubes, mons veneris. — DEFIRS
venerac-ar: (tr.) to venerate, reverence; -inda: venerable; -ema: reverent. Def.: Veneraco: projunda respekto religioza o religiatra; III-328. — EFIS
venerdi-o: Friday. — FI
venereologi-o: (2001) venereology. — DEFIRS
venial-a: venial: that may be forgiven; excusable; -a peko: v. sin. — EFIS
venj-ar: (tr.) to avenge, revenge; -ar su: to revenge oneself (su, ulu, kontre ulu, pri ulo); -o: revenge, vengeance; -ema: revengeful, vindicative; -em-eso: vindictiveness; -anto, -ero: avenger. V. exp.: Venjar ulu esas punisar, pro rankoro, altru qua facis domajo od ofenso ad «ulu». Venjar esas tranzitiva; on povas venjar su od altru; on povas anke venjar ulo (ex. l’ocido di sua patro). Pluse la venjo aplikesas, ne nur al autoro di la domajo od ofenso, ma anke a lua familio o havajo. Exemple, en Korsika, la venjo (vendetta) praktikesas inter du familii: se A ocidis B, la filio di B ocidas A; pose la filo di A ocidas la filio di B, . . . e tale senfine, o ti la destrukto di la du familii; VI-143; kp. revanchar, reprezalar. — EFIS
vent-ar: (intr.) to blow, be windy; -as: (impers.) it is windy, the wind is blowing, there is a (high) wind; -o: wind; -ego: strong wind, gale; -stroko: squall, gust of wind; -oza: windy; -izar: to give wind to; -iz-ilo: fan or fan-like instrument; para- -o: w. screen; -o-muel-ilo: w. mill; -o-flecho, -flago: weathervane; -o-rozo: (nav.) compass card. — DEFIS
ventil-ar: (tr.) to ventilate, air. — DEFIRS
ventilator-o: ventilator; kanvas- -o: (nav.) windsail.
ventr-o: belly, paunch, stomach; (of bottles, etc.) belly, body; (cf. abdomeno, stomako); -ala: ventral: relating to the b.; -oza: paunchy, big bellied; -edo: bellyful; -zono: b. band; girth (of a horse); -doloro:b. ache. — EFIS
ventrikul-o: (anat.) ventricle. — DEFIS
ventro-parol-ar: (intr.) to ventriloquize; -ado, -iv-eso: ventriloquism; -anto, -ero: ventriloquist.
ventuz-o: (surg.) cupping-glass; -agar: to cup (ulu). — FIRS
«Venus»: (astron.) Venus, the planet; (myth.) Venus, the goddess of love.
venusmonto: (anat.) mons pubis, (fem.) mons Venus.
ver-a: true, veritable; (cf. reala, autentika); -eso: (quality) truth; -ajo: a truth; la -a: (abstract) the truth; -e: verily, truly (cf. ad-vere); ver-simil-a: likely, plausible, true seeming; versimil-ajo, -eso:likelihood, versimilitude (cf. probablajo); ver-sembl-anta: ostensible, apparent; ver-sembl-eso: speciousness; -igar: to make (ulo) true; (math.) to prove; ne-ver-ajo, -eso: falsehood, falseness. Ex.: Vera diamanto. Vu ne dicas la verajo. Esas nula vereso en to quon vu dicas. Matematikala verajo. Fato vere tragediala. Ulfoye la verso povas semblar tre neversimila. La deskovro di lo vera ofte dependas de la komparo di versimilaji. Lu esas verdicanta homo. La verdicemeso di historiisto. — EFIS
verand-o: veranda. — DEFIR
verb-o: (gram.) verb; -ala: verbal: relating to v.s. — DEFIS
verbask-o: (bot.) mullein (genus: Verbascum). — IL
verben-o: (bot.) verbena, vervain (genus: Verbena). — DEFIRS
verd-a: (color) green, verdant; -eso: green(ness); -ajo: a g. object; verdure; (pl., fig.) salad-herbs, pot-herbs; -igar, -izar: to make, cover with, g.; -eskar: to turn g. — EFIS
verdigris-o: verdigris. — EF
verdikt-o: (jur.) verdict; finding; facar -o: to render a v. — DEFIRS
verdug-o*: (jur.) the person charged with executing the verdict of death; executioner.
verdron-o: (orni.) greenfinch, greenlinnet (Fringilla chloris). — F
verg-o: rod, wand; ferule or birch (used for punishment); (slang) penis; -eto: small rod, switch; -agar: (tr.) to flog (with a birch), to cane; -o-marko: mark of a rod. Ex.: La vergo di Moses, di magiisto. Frapar ulu per vergeto. — FI